Pintura del mes d'agost per a la Festa.

Aquest quadre estarà exposat en l'Antiquari "Brocant" al carrer Molí.

PRESENTACIO OBRA 2012

Ja estem en setembre i cal mostrar-vos el treball que al llarg d'aquestos últims mesos he preparat per a estes Festes. En pintura podreu veure els dos llenços que vaig preparar per a les trobades i que estaran en "La cerveseta" a la cantonada del Parc amb el Carrer Sant Josep de Calasanç. En l'Antiquari "Brocant" al carrer Molí trobareu exposats els dos llenços pintats ara a l'estiu i com l'any passat ací a ma casa i taller tindreu tota la ceràmica. 

El que sent és no poder determinar-vos horaris, però en "la cerveseta" el millor serà a la fresca del dia, en "Brocant" a hores de tenda, matí i vesprada i en ma casa haureu de posar-vos en contacte amb mi però si passeu pel carrer podreu des de l'aparador veure-ho.

ja ve el setembre, caldrà anar preparant...

Açò és per a "fer boca" del que vindrà en setembre. I vos puc anunciar ja que enguany també hi haurà exposicioneta i alguna que altra sorpresa...

SOC UN MENTIDER. “Pues el objetivo del mentiroso no es otro que encantar, deleitar, dar placer”. I TAMBÉ CREC QUE L’ART ES GNOSI.   “Donde quiera que exista un anhelo espiritual ahí esta la gnosis”.

Altre llibre molt recomanable i que em motiva a continuar amb el MANIFEST ARTÍSTIC que necessite per expressar-me: LA DECADENCIA DE LA MENTIRA. OSCAR WILDE.

 La Vida sostiene el espejo al Arte, y o bien reproduce un tipo extraño imaginado por el pintor o escultor, o bien realiza en los hechos lo que fue soñado en la ficción. Científicamente hablando, la base de la vida -la energia de la vida, como diria Aristóteles- no es sinó el deseo de expresión, y el Arte va presentando formes diverses a través de las cuales la expresión puede cumplirse.

I a més d’aquest llibre també m’he encuriosit per la gnosi:

L’art participa dels procés gnòstic?, per mig de l’art (pintar, esculpir, crear,... el que siga i amb el material o tècnica que siga), l’artista és capaç de conèixer-se? De conèixer  el perquè d’eixa motivació extasiada que provoca el seu particular viatge transcendental al mon de l’obra artística i haver de donar a conèixer este mon artístic llevant-li el vel d’allò ocult, traguent-lo a la vida? L’art ensenya a vore, escoltar, tocar el món? És l’Art coneixements (Γνωσις (gnosis): ‘conocimiento’.)? L’art ens ajuda a buscar dintre de nosaltres el cosmos?

“Hombre, conocete a tí mismo y conoceras el Universo y sus Dioses”.  Escrit en la llinda d’accés a l’Oracle de Delfos.

Segons els gnòstics l’ésser humà està empresonat en el cos humà però pot alcançar la salvació de la seua ànima si fa créixer dintre seu l’espurna de la divinitat que tots posseïm. És el principi de la dualitat, dos mons un terrenal i l’altre diví. El terrenal és sofriment, el diví és gràcia. L’ésser humà ha de viure en aquest mon matèric però alcançar, conèixer eixa part divina que posseeix i a través d’aquest coneixement intuïtiu i transcendental  desenvolupar harmoniosament totes les infinites possibilitats humanes. El gnosticisme és una filosofia i també una religió, en aquest escrit m’interese més per la vessant filosòfica.

En part es pot considerar que l’art també està empresonat en la matèria, necessita de ella per a manifestar-se, i en poc més d’un segle en hem donat compte de la quantitat de procediments i diferents materials i de vegades estranys de que ens podem servir i no pareix esgotar-se esta apreciació si tenim en compte tots els recursos que ens proporcionen les noves tecnologies i el seu feréstec ascens científic, tècnic i social. Però alguna cosa sempre és la mateixa: la necessitat de expressar, de descobrir, de manifestar en lo material  l’ART. De fer tangible alguna cosa intangible. De traslladar a esta vida el que es descobreix en l’Art. Com diu Oscar Wilde “La Vida sosté l’espill a l’Art”.

Però per als gnòstics el coneixement trascendental és  important però la matèria no. La matèria és deteriorable, destructible no és suficient per a contindre les idees perennes i universals tan importants per a la condició humana. I de fet els gnòstics creuen en la reencarnació, es a dir si u no alcança l’estat de coneixement d’ú mateix i de Deu es reencarnarà per continuar coneixent-se. I crec que ací comença el Manifest a l’afirmar que l’art també es reencarna en obres i obres i obres generació rera generació d’artistes i a més a més a l’art li agrada la matèria, es val de ella per demostrar la existència de lo diví, li agrada el color, li agrada la textura, la forma, la profunditat, la perspectiva, l’olor, el soroll i el silenci,... i curiós tota la natura es a través dels sentits, de la percepció que podem atrapar-la, interpretar-la i gaudir-la. A través dels sentits, percevim tot allò material que ens envolta però es sols a través del nostre interior misteriós quan  creem des del misteri, observem amb altres ulls, apreciem més singularment, tot i sentir-nos obligats a donar-li a esta creació condició matèrica. I si l’art es bo (no tot és art, i no tot es bo) ens preocupem per aconseguir que no es destruïsca que siga perenne i universal. Quan és un absurd perquè la matèria tota està destinada a destruir-se. Alguna cosa molt important haurà descobert l’artista per intentar fer aquest gran esforç.

Sempre he pensat i m’he cregut que l’Art té una dimensió transcendental, que l’art servia per a que aquesta dimensió pogués aproximar-se a nosaltres, pogués ajudar-nos en la nostra salvació, però mai he sabut com arribar-hi. O mes ben dit quina era la autèntica dimensió transcendental, quin era el camí, quina religió era la reveladora d’aquesta mística des d’on posar-me a treballar per l’art. La Cristiana, la catòlica, budista, islàmica, jueva, pagana,... I es ara quan mes o menys comence a desxifrar alguns dels maldecaps que de tant en tant assolen la meua ment. I puc dir que la autèntica dimensió transcendental està en u mateix. No pertany a cap religió. Es u mateix el que ha de conèixer el seu interior per conèixer el cosmos. I ho se perquè soc artista i se que és el extasis, i se que l’art me és introspectiu, l’ajuda es a dins de mi no en el exterior. L’art em descobreix cada jornada de treball alguna meravella del meu cosmos interior, em fa madurar, prendre decisions respecte a la meua personalitat, a la meua forma de ser i d’entendre el mon i  als demés, em serveix per descobrir-me i perdre la por, me plena, me reconforta, m’enalteix, me dona posesió de mi mateix, em fa ser valent, arriscat, aceptar poques normes, buscar la infinitud. I tot el que vaig descobrint en mi també em serveix per conèixer la vida.

Sabían que la Vida no solo gana con el arte esperitualidad, hondura de pensamiento y sentimiento, tumulto o paz para el alma, sinó que puede modelarse a sí pròpia conforme a las líneas y colores del Arte, y de repoducir la dignidad de Fidias lo mismo que la gracia de Praxiteles.

La revelación final es que la Mentira, contar cosas bellas y falsas, es el objetivo propio del Arte.

La decadència de la mentira. Oscar Wilde.