baco pixant

Treballe amb fang per la seua placticitat. Em permet dues accions que necessite per a modelar: afegir matèria i llevar-ne. Utilitze un fang xamotat per evitar complicacions en el secat i la cocció de cotxura. La complicació més gran consisteix en sostindre la massa de fang tendre amb una estructura que em permeta modelar i anar afegint en altura. 

En terracotta el secat és molt important perquè implica una contracció natural del fang que pot deformar-me la peça. He d'anar molt aspai.

Per últim m'agrada donar-li un acabat de color amb una engalba o esmalt ceràmic, un acabat que visualment imite el bronze, el plom, la pedra, ...

La bottega

Bottega, la traducció de l'italià vindria a ser: obrador, afegint a continuació un nom propi tindriem el propietari de l'obrador i caldria especificar quin producte es manufactura en aquest lloc. Fins ací i intentant relacionar-ho amb l'art, no sembla que anem per bon camí en allò de buscar un nom que m'identifique, perquè això de que una obra artística es venga en una bottega "i caldria recordar el que es pareix aquest terme  a botiga del valencià" i que en aquesta bottega es creen productes que serviran per a un mercat en una societat de consum, em pose en un terreny criticable, molt. 

M'agrada lo d'obrador perquè en el camp de la ceràmica els llocs on es realitzen els productes ceràmics s'anomenen obradors, perquè és un terme molt familiaritzat amb els gremis, i els pintors i escultors sempre els han estat molt pròxims mantenint això sí una personalitat única. I ací podriem entrar en altre debat també important: gremis ja no existeixen però artesans sí! Quina relació tenim amb ells?

Bottega és un terme molt emprat en el renaixement per nomenar els tallers dels artistes. La bottega de Guirlandaio on està d'aprenet un jovenet Miguel Angel tal com ens descriu Irving Stone en "La agonía y el éxtasis", un taller on es realitzen pintures que uns compradors encarreguen i adquireixen, un taller amb una jerarquització de llocs i feïnes, un taller que competeix amb d'altres per ser el millor, per oferir el millor.

Es ven un  producte però no un producte qualsevol. El producte artístic és per a un mercat, sí, sempre ho ha sigut. Un mecenes és un comprador també. L'artiste farà pintures i escultures per a sí, perquè ho porta per dins, ho necessita però algú es prendarà d'algun quadre o escultura i ho voldrà i ho adquirirà. Els artistes necessitem mostrar-vos el que fem i quan vos ho mostrem estem fent mercat.

No és molt descabdellat que el taller d'un artiste siga una bottega- botiga, el que serà important serà saber com dirigir la seua obra artística per aquest terreny comercial sense que caiga en una banalització mercantil, en una carència de qualitat i originalitat i llibertat per pretendre guanyar molts diners que és la finalitat del consumisme. 

Bottega m'agrada.

QUÈ PENSE MOSTRAR EN AQUEST BLOG?

Obra personal. 

M'agradaria que gaudíreu amb la seua contemplació, tant, com quan jo estic pensant-la i fent-la. Treballe el figuratiu però també l'abstracte com ho podreu observar. Comencaré pel figuratiu.

Del figuratiu m'agrada l'anatomia, les marques òsees, la musculació necessària sense exageracions, la composició amb les extremitats que formaran  "la pose" del model, m'agrada treballar el cos humà, m'agrada treballar amb model. Modele amb fang que couré per convertir-lo en terracotta, i de pas experimentaré amb engalbes i esmalts  ceràmics. També m'agrada pintar l'anatomia, utilitze l'oli perquè és molt plàstic, com el fang, podria dir que modele la pintura. Poc a poc vos mostraré com modele però també com concretitze una idea. Prepareu-vos perquè com he dit al principi pense fer-vos gaudir, si no per a què serveix l'art. L'única cosa que vos demane es que quan mireu el que vaig a mostrar-vos no ho feu amb uns ulls carregats de prejudicis, vos demane llibertat.