“Un pintor pinta y ahí queda. Un ceramista, Crea, espera, Repasa, espera, Bizcocha, espera, Esmalta, espera, Cuece, espera y reza, para que en ninguna parte del proceso la pieza se rompa o se convierta en algo que él no quiere”
Un espai on compartir amb vosaltres moltes imatges belles, alguna que altra paraula crítica i bastant sentiment que és el que em motiva a crear. Em diuen Sergi i sóc ceramista.

martes, 6 de diciembre de 2011

Jo entenc açò del Patrimoni de la Humanitat així:


Crec que per a tots els Algemesinencs aquesta setmana és molt important, perquè marca la nostra història, perquè ens enalteix, ens ompli d’orgull, … sí! Ser Patrimoni de la Humanitat és molt important.
Crec que tots hem plorat, d’amagat o públicament, plorat d’emoció al saber-ho. Vos he de confesar que jo també he plorat però no per l’acceptació de la candidatura, plorat per recordar a tots aquells amics i amigues, pares, abuelos, tios que també es preocupaven per fer la Festa digna, lloable i de qualitat, per recordar-nos-se-la any rera any, per fer-la important en cada detall, entranyable, volguda i preciada com un tresor, he plorat i molt perquè ja no están ací, no estarán este uit de desembre…i excepte en el meu pensament i en el d’alguns més seran anònims  i els dec tant que m’agradaria dir-lo se-ho en persona, esta és la veritable cel·lebració d’aquest fet, el recordar-nos el privilegi que tenim per tindre aquesta Festa però també recordar-nos que és nostra ,depen de nosaltres i nosaltres moltes vegades som febles, febles a la cultura, a la tradició, a deixar de mira-nos el melic, som egoïstes. És un reconeiximent al nostre poble a la nostra cultureta Algemesinenca, sí! Però perquè no eixaplem l’horitzò del poble per a alcançar a tot el País Valencià, que dic a tot el món. M’agradaria que aquest reconeiximent de la UNESCO fos per a unir a tot el País, perque en molts pobles tenim balls de bastons, ball valencià, de la carxofa, de la magrana, jo que sé,… d’arquets, de cintes, de teixidors, de tornejants, muixerangues… Perquè no unir tota aquesta cultura i que Algemesí servisca amb el seu patrimoniatge per a fer forta la cultura valenciana, per a fer-la de qualitat, que servira per a estudiar-la, investigar-la i recuperar-la en tots aquells llocs on haja desaparegut, posar-la en contacte i manifestar-la a tot el món, per dir a tota la Humanitat ací estem els valencians, que la Festa fora un nu vertebrador,que ens servira per a donar-nos compte de totes les coses comunes que tenim els valencians, que fos un espill on reflectar-se altres manifestacions de Festa dels pobles valencians, que la Festa fos centre de difusió i no una cosa turística com crec que les autoritats voldran. Voldrà el poble d’Algemesí donar un colze a la cultura i al País? O ens quedarem mirant-nos el melic i lluint lo guais que som. M’agradaria que dintre cent anys en els titulars dels diaris o els ipads o el que siga anunciaren que s’ha recuperat tota la cultura del País Valencià, que és forta, digna, és del poble, que la fa el poble i li dona al poble valencià la raó de ser i que tot allò és gràcies al treball d’unió entre pobles realitzat des de l’any 2011 en que la UNESCO reconegué la importancia de  la Festa d’un poble de la ribera del xúquer anomenat  Algemesí.  

Sí, aquest any és molt  important.