vos convide a ...

Per fi m'he decidit. Per uns dies obric el taller a la gent, el motiu és una xicoteta exposició que porte preparant tot l'estiu i que ara al mes de setembre Fesfivitat de la Mare de Deu de la Salut sembla que cal mostrar. Torne a repetir és una xicoteta exposició de 5 quadres a l'oli, dues escultures; una en bronze i l'altre en terracotta, tres relleus de terracotta i uit plaques menudetes de terracotta també. L'exposició es diu "vestir el llenç i el fang de muixeranga", el tema és la muixeranga. I no dic res més. Passeu, si està obert entreu, si no crideu-me i quedem i la vegeu. L'horari on tindre obert el taller és totalment informal: dissabte 3 de setembre pel matí a partir de les 10h, diumenge 4 per la vesprada a partir de les 18:00h, i intentaré obrir també el dilluns 5 i el dimarts 6 a partir de les 18:00h, la resta de caps de setmana de setembre el mateix. Disculpeu la informalitat de l'esdeveniment però si no és així no hi ha exposició.

més imatges...

continua ...

Respecte de la muixeranga que és el tema que tracte en la meua pintura i autèntica font d’isnpiració: sí que sabem dels seus colors i forma de les torres, alguns fins coneguem el nom de les torres i de la seua historia però i de les persones? Els més propers sí que sabem quí és muixeranguer en el poble però quin és el lloc que ocupa en la construcció de les torres?, perquè cadascú té el seu lloc, les construccions están estudiades com fer-les, res es sotmés a l’atzar, i aleshores es confía, per la seua força, per la seua habilitat o simplement per la seua resistència, en algunes persones amb nom propi i cada muixeranguer  té una importancia en cada construcció. Això és el que jo vull pintar. A tots els muixeranguers fent muixerangues però a cadascú al seu lloc i en açò crec que és molt important el rostre, perquè identifica a les persones la meua pintura vol reconèixer-les, vol repetir les faccions d’esforç, de força, de resistència, de cansanci. La meua pintura vol repetir la bellesa d’una mirada, d’una pose, d’un rostre, d’una ma, de varies mans, … crec que és el moment d'aturar el temps i observar-se i meditar la importància de ser partícep de la Festa tant de forma activa, construint, com de forma pasiva, observant i apreciant. Al llarg de dos anys m'he dedicat a perseguir-los en la processoneta del matí, a fotografiar-los per buscar els rostres que em pareixien mes pictòrics. Son uns fons fotogràfics  d'unes  siscentes imatges, d'ací aniré seleccionant i pintant, es podria conseguir una bona col·lecció d'uns quaranta quadres, de tamany gran, i podria ser una molt bona exposició. Pero necesite ajuda, necesite convèncer a algú de la importància d'aquest projecte, necesite fer veure en una altra ment tot el que passa en estos moments per la meua, necesite convoiar i ilusionar algun altre cor perque sens dubte seria una exposició d’estes que rasquen el cor, enalteixen el sentiment i ens floreixen de llàgrimes els ulls, necesite demostrar que sóc capaç de pintar el que promet i amb una qualitat que farà perdurar per a sempre les pintures. Necesitaré companyers que em visiten, que observen amb altres ulls tot el que estic fent, que em critiquen i que em sostinguen i em dónem ànims en els moments difícils, que se n'alegren i que gaudisquen de la bellesa de la pintura. Des d’ací vos mostre un poc del treball ja realitzat, gran part presentat en el poble, i des d’ací poc a poc vos aniré mostrant com progresa el treball.

preparant el setembre

Ser pintor o escultor o dissenyador gràfic o simplement un aficionat o aficionada amb una poca destresa manual i el més important ser algemesinc, haver nascut i vivit al poble és més que suficient per a que a l'hora de plasmar alguna inquietud artística ens siga menester tractar la Festa de la Mare de Deu de la Salut. Es quasi necessari i qui ho desmentisca simplement es que no vol reconèixer el fragment cultural i “marca” que en la vida dels algemesinencs ocupa esta festivitat. Però… com que som lliures per construir les nostres identitats i aleshores respetar-les, anem a la idea del que significa per a un simple artiste local prendre com a motiu d'inspiració la festa, i tot el que representa, colors dels tratges, jocs rítmics de les danses, les composicions plàstiques, els reflexos de la bellesa aclaparadora que per dos dies a tots ens invadeix en els carrers del poble. Sens dubte molt és el material de que disposem per trobar la nostra inspiració, i sens dubte aquesta inspiració  conseguirà que tot el treball que realitzem, malgrat provindre de la mateix font, tinga el toc o la gràcia de ser diferent en cadascú dels que ens atrevim a afrontar-nos i lluitar per esta tasca artística. Afrontar-nos i lluitar? Sí! Perquè  els artistes com que som molt vanidosos i volem ser sempre els millors, ens suposa un grandíssim repte ser els més originals i bons i encara més quan tots partim, com abans he dit, de la mateixa font d'inspiració i encara més quan la nostra obra artística més o menys será per al mateix mercat. De sempre han hagut imatges sobre la Festa, representacions dels balls, amb els colors que els identifiquen,  una simplicitat sintetíssima de traços que mostren la cadència ritmica del moviment, de la dansa o els balladors altres vegades se plasma el barroquisme triumfal de l'entrada del matí, els elements litúrgics o processonals, la creu barroca, el guió de la Mare de Déu, com que és una processó que es repeteix de nit, de vesprada i de matí també dona molt de joc la llum, el misticisme de la foscor i l’alegria de la claror. De tant en tant apareix algún que altre retrat, ualà! Ja ha aparegut la paraula “retrat” anem a per ella perquè des d’ara en endavant, en aquest text aquesta paraula va a ser molt important. Sí que hi ha retrats de certs personatges populars, que si l'aguelo colomet, que si el botija de la muixeranga,... i mira que la processó està farcida de gent popular, basta recordar els personatges bíblics que sí son una font autèntica de retrats, però existeixen retrats d'ells, retrats treballats des de la multitud de disciplines artístiques amb que un artiste pot crear?  Sols en la fotografia, tal vegada per ser capaç de captar tan realment i instantàneament el moment, és on apareixen alguns retrats de gent que participa en les processons i també clar perquè  esta fotografia de Festa de Mare de Déu a poc tractament informàtic era sotmesa anys enrere, era una fotografía pura directa, clara, molt realista i tenim molts bons fotògrafs en el poble que han treballat des d’aquest camp. Però, ara, les coses han canviat i és el disseny gràfic amb el ric joc que dona la infografia qui ens invadeix de quadres pràcticament totes les botigues del poble d'enmarcació i venta d'objectes de decoració. Un disseny que caldria especificar crea quadres decoratius amb cert punt d’originalitat, que es perd per la repetició en série que produeix aquest tipus de producte en el que no té cabuda un retrat original i únic. I en pintura, la de tota la vida? La d’estudi? Hi ha molt poc de retrat. Per aixó en la pintura que jo faig pinte els rostres de la gent del poble que participa en la festa i vull pintar-los amb els seus tratges i mentre ballen, no vull pintar poses, sols eixos instants atrapats per la càmera, vull pintar-los però sense que se n'adonen del que estan fent, amb tota la força, l’expressió i per supost la bellesa del moment.