Sé que m’agrada modelar, sé que m’agrada el fang, i d’aquest gust he fet la meua professió: ser escultor. Però ja m’agradava abans d’estudiar Belles Arts que és quan realment vaig aprendre técnica artística i vaig conèixer el món de l’Art, i me pregunte: On és l’orige d’aquest gust? Perquè sens dubte la meua vida ara és el que és per aquest orige. El podria trobar en allò que encara recorde de la meua infantessa? En la meua família no hi ha cap terrisser ni escultor sempre hem sigut llauradors, realment no he tingut un apropament a l’Art des de menut amb els meus parents, no he tingut una maduració envoltada d’obres d’art, no he sigut educat des de menut per a ser artiste. Però m’agrada modelar i m’agrada el fang i ara als trenta nou anys puc dir que m’agrada l’Art i em trobe artiste.
Quan era menut el tediós estiu el passava a Algemesí com tot l’any. Per a la meua família l’estiu no era temps de vacances, i tampoc es que als meus pares els agradés viatjar. Mon pare un simple llaurador que passava els mesos de juliol i un poc del d’agost recollint la collita de melons, tomaques, cogombres, … la verdura a més a més s’havia de preparar per dur-la a la Cope o vendre-la en casa, era una feïna diària i molt rutinària. En canvi jo sí disposava de vacances, les vacances escolars. Recorde que mon pare em duia al camp tots els dies, així li feia companyia i li ajudava en les tasques propies dels llauradors, desbrosar, recolectar i la que més m’agradava regar. I crec que ací està l’orige aquest que vaig buscant. M’agradava molt regar, dirigir l’aigua per les regadores fins als bancals amb la llegona al muscle, en tenia una menudeta sols per a mi. Obrir i tancar paletes, caminar descals per dins de la regadora sentint l’humitat de l’aigua, la seua frescor, la viscositat del fang, enfonsar els peus en el fang, jugar a prèmer el fang. Si bé no era un fang el suficientment plàstic per a modelar sí que m’agradava sentir-lo i ací crec que està l’orige, en sentir el fang tan táctil, tan vital, tan natural. Si, ahí és on comence a experimentar amb el fang i a prendre gust al fang, d’una forma tan básica però tan definitòria. Deuria donar-li les gràcies a mon pare, mai em negà el regar jo els camps, sempre regava jo, sense ell donar-se compte també es partícep de la meua afició a l’escultura.
